ENRIQUE GRANADOS

Enrique Granados Campiña va nàixer el 27 De Juliol de 1867 a Lleida. Va començar a estudiar música a una edat molt primerenca. Va estudiar piano a Barcelona. En 1887, Granados, va viatjar a Paris per a estudiar amb Charles de Beriot. En Paris, al mateix temps que va mantindre la seua amistat amb Albéniz. Va començar a mantindre contacte directe amb els més importants compositors francesos del moment, Debussy, Ravel. En 1889 va tornar a Barcelona per a començar la seua carrera com virtuós intèrpret i compositor. En 1892 va fer la seua primera interpretació del Piano Va concertar de Grieg, a Espanya. Durant esta època, va interpretar molts concerts de música de cambra amb amics íntims Entre 1895 i 1898 va fer la premier de diversos de les seues obres teatrals, Mel d'Alcàrria, Maria del Carme, junt amb diverses obres i peces al piano. En 1901 va fundar l'Acadèmia Granados, que es va convertir en el segell de l'ensenyança de l'art d'interpretar al piano. Granados i la seua dona Amparo van morir ofegats quan el Sussex, el barco en què viatjaven de Londres a Barcelona va ser torpedinat mentres creuava el Canal Anglés. Granados va dirigir l'Acadèmia fins al dia de la seua mort, assumint el comandament a partir de llavors el seu pupil i amic Frank Marshall. Van decidir canviar el nom de l'Acadèmia a Acadèmia Marshall. Actualment, el terme neo-romántic seria el millor per a descriure com va desenvolupar el seu personal estil romàntic, fins llavors desconegut a Espanya. Un expressiu estil influenciat per Chopin, Schumann, Schubert i Grieg i les Boniques de Goya del segle XVIII. Representa el piano romàntic i poètic del segle XIX a Espanya.