diumenge, 8 de març del 2009

Jung, Carl Gustav (1875-1961), psiquiatre i Psicòleg suís, va fundar l'escola de Psicologia Analítica.Es va veure obligat a utilitzar este nom, triat precipitadament, per quant el que volia posar a la seua Escola, era el de Psicologia Complexa, terme ja encunyat per Pierre Janet.

Jung va eixamplar l'acostament psicoanalític de Sigmund Freud, interpretant disturbis mentals i emocionals com a temptativa de trobar integritat personal i espiritual. En especial, la seua experiència amb Psicòtics va ser decisiva per a l'acostament de Freud a Jung, perquè el metge vienés havia tingut contacte tan sols amb neuròtics, bàsicament les denominades Histèries.

Portat de juliol el 26 de 1875, en Kesswil, Suïssa, el fill d'un clergue protestant, i amb otrso set en la seua família, Jung va desenvolupar durant la seua solitària infància una inclinació per a somiar i lfantasear que van influenciar en gran manera el seu treball d'adult.

Després de graduar-se en Medicina en 1902 en les universitats de Basilea i de Zuric, amb un profund coneixement en Biologia, Zoologia, Paleontologia, i Arcqueología,carrera esta última que va deixar per un son que va tindre, va començar el seu treball sobre el Test d'Associació de paraules, ja desenvolupat per Wundt, però portat a l'àmbit únicament psicològic,i en el qual les respostes d'un pacient a les paraules estímul van revelar el que va cridar Jung amb el terme Complexos, definint a estos com a idees o representacions afectivament carregades i autònomes de la Psique conscient, paraula que s'ha desvirtuat quant a la seua definició a l'arribar a ser a ser universal.



Estos estudis li van portar renom internacional i ho van conduir a una col·laboració pròxima amb Freud. Amb la publicació de la psicologia de l'Inconscient (1912; revista en 1916), no obstant això, Jung va declarar la seua independència de l'estreta interpretació sexual de Freud respecte a lal libido mostrant els paral·lels pròxims entre els mites antics i les fantasies psicòtiques i explicant la motivació humana en termes d'una energia creativa més gran (elan vitae). va renunciar a la presidència de la Societat Psicoanalítica Internacional i va fundar la seua Escola,portat per altres col·legues,pacients i amics, ja que Jung era contrari a la formació d'escoles i deixebles.

Durant els seus 50 anys restants Jung va desenvolupar les seues teories, traçant un ampli coneixement de la mitologia ( treballs en col·laboració amb Kerensky) i la Història; recorrent diversasculturas a Mèxic, l'Índia, i Kenya

En 1921 va publicar un treball important, els tipus psicològics (trans. 1923), en el quals es va ocupar del vincle entre el conscient i l'inconscient, proposant els tipus de personalitat ara ben coneguts, extroverción i introverción.

Més avant va arribar a una una distinció entre les sensacions personals i els pensaments inconscients, o reprimits desenvolupats durant la vida d'un individu, i el que va denominar inconscient col·lectiu, sensacions, pensaments, i memòries compartides per tota la humanitat.

L'inconscient col·lectiu, segons Jung, es compon del que ell va denominar, prenent de Plató " arquetips, " o imatges primordials. Estos corresponen a les experiències de la Humanitat típiques com enfrontar la mort o eligir un company va trobar la seua manifestació simbòlica en les grans religions, mites, contes de fades, fantasies i l'Alquímia, en especial l'obra de Paracels i Picco della Mirant-la.

L'acostament terapèutic de Jung va tindre com a objectiu reconciliar els estats diversos de la personalitat, que ell va veure dividits no sols en contraris d'introverción i extroverción sinó també en les de subvariables pensament,intuïció,sensdación i percepvión. Ajudant a confrontar ell inconscient personal i integrant-ho amb l'inconscient col·lectiu representat en l'arquetip de l'Ombra Col·lectiva, Jung sosté, que un pacient pot aconseguir un estat de l'individuació, o la integritat d'un mateix.( El Déu Interior )

Jung va escriure voluminosament, especialment en metodologia analítica i els llaços entre la Psicoteràpia i la creença religiosa.Es va interessar molt en la Sincronicidad,l'Alquímia i els estats alterats de consciència, a punt que va crear el mètode d'inmaginación activa, que va sorgir en el després de la ruptura amb Freud, mentres escrivia el críptic llibre Rojo. va morir de juny el 6 de 1961, en Kusnacht.